Assaig de Joan Fuster i "ressenya"

“UNA NIT DE DISCOTECA"

Ja ho sé: non ho l’età… Als meus anys, que voregen els seixanta, ¿què faig jo en una discoteca, ni que sigui la Nit de Capdany? La discoteca és una institució nova, recent, que la gent de la meva generació no ha conegut o només l’ha coneguda “després”. I el cas és que, sense saber ben bé per què, allà m’hi vaig trobar. La discoteca El Molí, a Sueca, és un lloc animat, afable, interclassista. La clientela semblava divertir-se molt. Hi fluïa una música de moda, escandalosa, reiterativa. Jo vaig beure el meu whisky habitual, però una gran part de la clientela absorbia barreges de líquids carbònics i una mica d’alcohol, que són consumicions barates. M’induïren a ballar, i els meus ossos ancians s’hi resistien. I no solament els ossos. Per allà circulaven, gimnàsticament, una sèrie de criatures delicioses. I m’entrà un atac de malenconia. Don Ramón de Campoamor, que era un poeta com una catedral, definia el problema: Las hijas de las madres que amé tanto / me besan ya como si fuera un santo. Ui, si em van besar! Galta per ací, galta per allà: igual que una relíquia. ¿O és que no m’he convertit en una relíquia?… L’adolescència saltarina d’El Molí era un objecte de meditació. ¿Són de dretes, són d’esquerres? La pregunta val per a totes les discoteques del món. Als 18 anys, amb el pubis pelut, tothom té dret a votar… I jo, miserablement trist en la discoteca, pensava: ¿i qui votaran aquestes criatures?” 

Ressenya:

He triat aquest assaig de Joan Fuster perquè es pot veure com la societat va avançant cada vegada més. Actualment, els adolescents pensen solament en eixir de festa, es a dir, prendre alcohol, cantar i ballar.

Però el món d'abans era treballar molt dur, i els diners que guanyaves l'utilitzaves per al menjar i ajudar a la teua familia.

I això es veu que ha cambiat. Hui en dia, diners que veuen els adolescents són diners que desapareixen.