Activitats

                                                    Tasca 1

1.    Què es pot aconseguir llegint?

Aprendre a entendre com es la vida des d'un altre món que en un futur ens pot preparar per a la vida reial.

2.    Com es pot practicar la bona lectura?

Triant un llibre que t'agrade, llegir-lo en un espai tranquil i gaudir d'una bona concentració.

3.    Com podem saber quin és el llibre adequat per a cada edat?

El primer de tot seria conèixer quin tipus de llibre l'agrada llegir al alumnat.
I després, el professor hauria de conèixer que llibres són els més adequats perque puga llegir-lo el alumnat.

4.    En què es diferencia i en què coincideix la literatura infantil, juvenil i d’adults?

La literatur infantil, juvenil i la d'adults es diferencien principalment per el seu destinatari. Es a dir, uns llibres serán per a xiquets i adolescents i els altres, per a gent més major.
Coincideixen en els mateixos temes, pero empren un lexic i vocabulari distint.

5.    Quina peculiaritat té el lector infantil?

La peculiaritat que tenen els més menuts es llegir llibres sobre fantasia

6.    Què els agrada més llegir als xiquets?

Els llibres de fantasia

7.    La literatura infantil ha de tenir com a finalitat educar i ensenyar els xiquets?
El més important es gaudir de la lectura i entendre que es el que ens está explicant la historia

8.    Quina és la característica més important de la literatura infantil? De què tracta l’autèntica literatura?
La lectura psicologica. Perque tracta sobre compendre la llectura i la manera que conta el llibre el propi autor, tenint en compte els seus sentiments

9.    S’ha d’evitar la violència i la sang en els contes de xiquets?
No, perque la violencia es factor molt important que es troba present a la nostra societat. Sí que es veritat que és una cosa roina pero sí que cal afrontar-la.

10.  Què entenem per animació lectora i quina és la manera més efectiva de posar-la en pràctica?
Entendre i gaudir del llibre que l'autor ens expossa  

11.   Com s’adquireix la competència literària?
Entendre i gaudir del llibre que l'autor ens expossa

12.   Quina diferència hi ha entre els contes de fades, els mitològics i les faules?
Contes de fades: Transmeten un missatge pero els protagonistes son essers fantástics 
Contes mitologics: Conten una historia que está relacionada amb la mitologia. I totes aquestes histories giren entorn a Deus o deeses.
Faules:Transmeten unmissatge pero els protagonistes son animals

13.  En què es diferencien les versions dels contes de Grimm de les de Perrault?
Als contes popular de Perrault són narracions per a xiquets, en els quals apareix un món fantásticde fades, ogres i persontatges malvats. Pero aquest contes tenen una lectura atenta i penetrant que descobreix en ells experiencieshumanes profundes que xonstitueixen una expressió certera de la lógica de la natura i, per tant, amb un gran poder formatiu.
Per altra banda als contes de Grimm van tindre el seu mèrit per saber donar a les narracions la senzillesa i saviesa natural de la tradició narrativa oral.
A més, els contes dels germans Grimm han estat recollits de narracions orals i formen una antologia de contes de fades, faules, farses rústiques i al·legories religioses. Contrastats amb la fantasiaextravagant dels contes de fades poètics de l'escla romàntica, les històries de la seva col·lecció estaven dirigides a comunicar el sentiment, la imaginació i les creences de la gent a través dels segles o reproduir les paraules i maneres dels contacontes .

14.  Quines preguntes ens ajuden a respondre els contes i com? Poseu exemples d’alguns contes.

               Al final els contes tenen una alguna finalitat que faja entendre al lector perque serveix la hstória que s'acaba de contar.
              Per exemple el conte "El patito feo" te l'objectiu de fer arribar als xiquets que tots som iguals i tenim que acceptar-nos tal i com sóm.

                                     Tasca 2


1. On van els globus que se'ls escapen als infants? 

Una vegada vist el vídeo, els globus van al fi de l'Univers.
Podem veure com els infants solten els globus i aquests van pujant al cel, i no paren de pujar. Però aquest motiu, no és altre que la imaginació dels infants

2. Trieu un conte online que us semble adequat per explicar-lo a classe i justifiqueu-ho.

He triat "El cuento de los 3 cerditos" perquè es un llibre on explica valors com l'esforç i la solidaritat.

L'esforç perquè sense esforç o per el camí fàcil les coses no es poden conseguir. L'exemple serien les cases perquè els dos primers porcs no es van esforçar gens i el tercer porc va treballar més dur.

I la solidaritat perquè s'ajuden els uns amb els altres amb l'objectiu defugir del llop.

3.Què li passa al petit globus vermell?

Ho cite de la pàgina directament.: https://dibuixamunconte.blogspot.com/

La imatge vermella i impactant del globus que s'infla ala bocad'un nen- sempre sobre un fons blanc i al costat de contorns esquemàtics de línea negra- es transforma en poma, la poma es torna papallona i la papallona esdevé flor, finalment, aquesta flor pren la forma d'un paraigua que aixopluga el mateix nen de l'inici de la història.

                                     
                                       Tasca 3

GÈNERES NARRATIUS
 Una novel•la o conte pot combinar almenys 3 tipus de gèneres, segons les caraterístiques que presente. Indica quines són aquestes caracterítiques comunes en els gèneres següents i la diferència que hi ha entre ells. Posa algun exemple de conte o novel•la que represente cada gènere

 1r) Segons l'argument
 1.Comèdia o humor: quan predomina la risa
Per exemple: "Wilt"de Tom Share

2.Tragèdia: quan predomina la tristessa
Per exemple: "Hamlet" de William Shakespeare

3.Drama: quan predominen les emocions o elements conflictius
Per exemple: "Un monstruo que viene a verme"

4.Melodrama: predomina l'acció i l'emoció
 Per exemple:

 2n) Segons l'estil

 5.Realista: es tracta de successos reals i que han passat anteriorment
Per exemple: "Madame Bovary" de Gustave Flaubert

6.Fantàstic: es tracta de successos imaginaris, que están fora de la realitat
Per exemple:"Animales Fantasticos y donde encontrarlos" de J.K.Rowling

7.Meravellosos: es tracta de successos que es tracten a un mon plé de fantasia
 Per exemple: "Alicia en el món de les meravelles" de Lewis Carroll

8.Extraordinaris: es tracta de successos que no són normals
 Per exemple: "Cròniques de laveritat oculta" de Pere Caldés

9.De misteri: es tracta de successos per la investigació d'un crimen
 Per exemple: "El codigo da Vinci" de Dan Brown

 3r) Segons el contingut

 10.Terror: l’aspecte que destaca és la mort
 Per exemple: "It" de Stephen King
11. Ciència-ficció: l’aspecte que destaca és la imaginació
 Per exemple: 1984 de George Orwell

12.Policial: l’aspecte que destaca és la resolució d'un assassinat
 Per exemple: "Les aventures de Sherlock Holmes" d'Arthur Conan Doyle

13.Negre: l’aspecte que destaca és el gangsterisme i els assassinats organitzats en un ambient sordid i violent
 Per exemple: "El caso Hartung" de Soren Sveistrup

14.Sentimental: l’aspecte que destaca és l'amor, el desamor
 Per exemple: "Blackmoore" de Julianne Donaldson

15.Històrica: l’aspecte que destaca és succesos que han passat anteriorment
 Per exemple: "Els pilars de la Terra" de Ken Follet

16.Aventures: l’aspecte que destaca és el viatge
 Per exemple: "Els viatges de Gulliver"

17.Erotisme: l’aspecte que destaca és el sexe
 Per exemple: "Pídeme lo que quieras" de Megan Maxwell




Aforismes Joan Fuster i informació sobre Manuel Sanchís Guarner


-Afanyeu-vos a estimar. Els amors tardans ja no són amors: són manies
-Els unics plaers que no defrauden són els imprevstos
-La nostra pàtria és la nostra llengua
-Tots, si arribem a tenir raó, la tenim a mitges
-Ningú no s'ha d'enganyar: dir bon dia" ja és fer literatura
-Quan una revolució és impossible corre el risc de convertir-se en el contrari: en una reacció.




-Manuel Sanchís Guarner

Manuel Sanchis Guarner (1911-1981) pot ser considerat, sense cap dubte, l’iniciador de la Filologia moderna a les terres valencianes.  Orfe des de ben menut, va ser criat pel seu oncle, el canonge i erudit Josep Sanchis Sivera, a la vora del qual es va iniciar en l’estima per la llengua, la història i la cultura dels valencians. Llicenciat en Dret i en Filosofia i i Lletres, es formà com a filòleg i historiador al Centre d’Estudis Històrics de Madrid, on fou deixeble de Menéndez Pidal, Navarro Tomàs i Américo Castro, entre d’altres. Col·laborà a l’ALPI (Atlas Lingüístico de la Península Ibérica) i des d’uns plantejaments historicistes va publicar La llengua dels valencians, el 1933, amb la intenció d’aclarir didàcticament als valencians la identitat filològica de la seua llengua. El llibre, que va ser un èxit, encara en els nostres dies continua reeditant-se. Un any abans, Sanchis Guarner apareixia entre els signants de lesNormes de Castelló, en atenció al seu lideratge estudiantil.

Classe a la biblioteca

Un dia vam fer una classe a la terrassa de la biblioteca Maria Moliner, un lloc on mai haviem donat classe, pero que per als alumnes era diferent.

Aquest dia el vam dedicar per a parlar dediferents àlbums il·lustrats, comentant les seues portades i contraportades si eran cridaneres per a l'alumnat.

I després, la segona part de la classe, la nostra mestra Pilar ens va manar com a tarea, buscar diferents autors (Quino, Paco Roca, Ana Miralles, Paula Bonet o Hugo Prat) dins de la biblioteca.


Personalment, com no estic acostumat a buscar llibres dins de la biblioteca, em va parèixer molt díficil trobar aquests autors.