ASSAGISTES

Manuel Sanchís Guarner

Era nebot del canonge i historiador Josep Sanchis Sivera. Fou doctor en Filosofia i Lletres i llicenciat en Dret. Durant la seua època d'estudiant fou membre d'Acció Cultural Valenciana. Treballà al Centro de Estudios Históricos amb els prestigiosos filòlegs espanyols Ramón Menéndez Pidal i Tomás Navarro Tomás. Abans d'acabar la carrera s'incorporà a l'equip d'enquestadors de l'Atlas Lingüístico de la Península Ibérica i recorregué els territoris de parla catalana de l'Estat espanyol per fer enquestes per a la part catalanoparlant d'aquest atles.

Sanchis Guarner va ser un dels participants en l'elaboració de les Normes de Castelló. Defensava que el valencià és una modalitat dialectal d'una llengua comuna compartida amb diferents variants a Catalunya i Balears, però mai subordinada o inferior a elles, idea que va exposar al llibre La llengua dels valencians, argumentant que ningú en el passat no havia discutit la unitat de la llengua al País Valencià.

Obres : Història del País Valencià (1965), la ciutat de Valencià (1971)

Josep Pla 



(Palafrugell, 1897 - Mas Pla de Llofriu, 1981). 

És l'escriptor català més llegit i més popular de totes les èpoques. Dedica la seva vida a la literatura i al periodisme. La seva obra completa, que ell mateix comença el 1956, es reprèn d'una manera definitiva el 1965. Abasta més de 45 volums, aproximadament unes vint mil pàgines de prosa. Com altres escriptors catalans, és un home de cultura francesa; els seus models literaris són Stendhal i Proust, tot i que la seva influència ideològica parteix de Leopardi, Voltaire i Montaigne. Des de molt jove, es planteja la literatura com a professió. Com a periodista, exerceix de corresponsal a França, Itàlia, Anglaterra, Alemanya i Rússia, des d'on escriu cròniques polítiques i culturals. Comparat amb el del Noucentisme, el seu estil representa, a partir de Coses vistes (1925), una novetat per la seva naturalitat i l'aportació que fa d'aproximar la literatura a un públic ampli. La seva obra s'ha convertit en una valuosa memòria, entre real i recreada, de mig segle de la societat, el paisatge i la vida catalans. Per qüestions de caire polític i ideològic, és l'escriptor que ha aixecat més controvèrsia, sobretot per la seva pretesa vinculació al bàndol feixista amb motiu de la guerra civil espanyola i, en conseqüència, per les reiterades negatives del jurat a concedir-li, a partir del 1969, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Obté quatre vegades el Premi Crítica Serra d'Or i, dos anys abans de la seva mort, la Generalitat de Catalunya li concedeix la Medalla d'Or. La seva obra es reedita constantment.



Joan Fuster

(Sueca, 1922-1992) 

És assagista, historiador, crític literari i poeta. Intel·lectual autodidacte amb projecció històrica, es compromet amb el seu país i el seu temps. De la seva obra, prolífica i variada de temes, en destaca, per la seva transcendència, l'assaig polític Nosaltres els valencians (1962), premi Lletra d'Or 1963, que és un revulsiu en la societat valenciana del moment. Estudia l'obra d'Ausiàs March, de sant Vicent Ferrer, de Salvador Espriu i de Josep Pla, entre altres. També basteix una teoria coherent i documentada de la història dels Països Catalans. És distingit, entre altres guardons, amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1975) i amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1983). A títol pòstum, el Consell de la Generalitat Valenciana li concedeix l'Alta Distinció al Mèrit Cultural.

Va ser president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (1987-1991).


Joan Francesc Mira

Joan Francesc Mira i Casterà (València, 1939) és escriptor (assagista i narrador), antropòleg i professor de grec. Aquests tres oficis, i el de traductor que també practica, conformen la manera de mirar el món d’aquest intel·lectual. Més enllà dels treballs d’antropologia pròpiament dits, la seua obra assagística i narrativa estan filtrades per un coneixement profund de la societat, així com de la literatura occidental des de Grècia fins a l’actualitat. Sobre aquest bagatge, l’escriptor valencià ha bastit una obra que ha merescut el reconeixement del públic i de la crítica i nombroses premis i distincions, com el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes de 2004.

Obres: El bou de foc; El desig dels dies (1981)

Josep Vicent Marques(1943-2008)
Va fundar el grup Germania Socialista i fou pioner a les nostres terres de molts dels interrogants, inquietuds i preocupacions encara imprescindibles: l'ecologisme, l'estudi de les noves masculinitats o la reflexió sobre la identitat dels valencians. 

Obres: País perplex (1974)

Ferran Suay

Ferran Suay (València, 1959) és Doctor en Psicologia per la Universitat de València, on exerceix com a professor de Psicobiologia. És el president d'ELEN (Equality Language European Network), membre de la Junta Directiva d'Acció Cultural del País Valencià, president de Tallers per la Llengua i forma part del Consell Consultiu de Plataforma per la llengua al País Valencià. També és col·laborador de La Veu, diari digital del País Valencià. i de Vilaweb. El 2010, participà a Mallorca, en la quarta edició de les Jornades de Normalizació Lingüística.