FIIIIIIINNNNNNNN

I acabem a la cafeteria!!!!

Per a terminar el curs, una vegada acabada la classe vam recollir tot i vam acabar a la cafeteria a berenar.
A la cafeteria vam parlar amb sinceritat, explicant el que voliem fer en un futur, si ens havia agradat l'assignatura, etc...
Per a terminar, donar les gràcies a Pilar per totes les coses que ens ha explicat durant el curs.

Teatre i "Ressenya"

Edipo Rey

Aquesta obra la vaig veure quan vaig cursar Batxiller. I vaig anar perquè tenia l'assignatura de Literatura Universal. I unes de les obres que vam veure va ser aquesta.

Vam anar al teatre de Sagunt.

Edipo Rey es una obra clásica del teatre grec. A més representa una serie de conflictes humans i valors socials que són consierats arquetípics des del punt de vista psicológic i sociológic.

També, comentar que aquesta obra és una tragedia. Perquè al principi, la història gira entorn a un element fonamental: el ser humà no pot escapar del seu destí.

Ressenya:
A mi l'obra em va agradar molt perquè a banda que ja conèixiem la història, no la haviem vist representada. I això canvia molt.
Vaig fixar-me en la posta en escena, l'interpretació dels personatges, la seua vestimenta, l'ambient.
Després, quan va terminar l'obra m'en vaig fer una foto amb el protagonista de l'obra, es a dir, Edipo.

Assaig de Joan Fuster i "ressenya"

“UNA NIT DE DISCOTECA"

Ja ho sé: non ho l’età… Als meus anys, que voregen els seixanta, ¿què faig jo en una discoteca, ni que sigui la Nit de Capdany? La discoteca és una institució nova, recent, que la gent de la meva generació no ha conegut o només l’ha coneguda “després”. I el cas és que, sense saber ben bé per què, allà m’hi vaig trobar. La discoteca El Molí, a Sueca, és un lloc animat, afable, interclassista. La clientela semblava divertir-se molt. Hi fluïa una música de moda, escandalosa, reiterativa. Jo vaig beure el meu whisky habitual, però una gran part de la clientela absorbia barreges de líquids carbònics i una mica d’alcohol, que són consumicions barates. M’induïren a ballar, i els meus ossos ancians s’hi resistien. I no solament els ossos. Per allà circulaven, gimnàsticament, una sèrie de criatures delicioses. I m’entrà un atac de malenconia. Don Ramón de Campoamor, que era un poeta com una catedral, definia el problema: Las hijas de las madres que amé tanto / me besan ya como si fuera un santo. Ui, si em van besar! Galta per ací, galta per allà: igual que una relíquia. ¿O és que no m’he convertit en una relíquia?… L’adolescència saltarina d’El Molí era un objecte de meditació. ¿Són de dretes, són d’esquerres? La pregunta val per a totes les discoteques del món. Als 18 anys, amb el pubis pelut, tothom té dret a votar… I jo, miserablement trist en la discoteca, pensava: ¿i qui votaran aquestes criatures?” 

Ressenya:

He triat aquest assaig de Joan Fuster perquè es pot veure com la societat va avançant cada vegada més. Actualment, els adolescents pensen solament en eixir de festa, es a dir, prendre alcohol, cantar i ballar.

Però el món d'abans era treballar molt dur, i els diners que guanyaves l'utilitzaves per al menjar i ajudar a la teua familia.

I això es veu que ha cambiat. Hui en dia, diners que veuen els adolescents són diners que desapareixen.

Valoració de les obres de teatre

Valoració de les obres de teatre

-Rosegó el Rodamont:

És una obra de teatre que van fer Mart, Anabel, Maria i Elvira.
En aquesta obra hi havia una persona que faria de narradora i les altres persones es ficaben darrere de l'escenari i anaven contant la història amb unes titelles.
El treball de taetre esva fer amb un teló i unes titelles.
A més a més, explicar que el conte es adequat er als xiquets
I per últim, van emplear un vocabulari adequat per als xiquets.
Personalment va ser una obra molt extensa.

-Açí cabem tots:

És una obra de teatre que van fer Ruben, Sergio...
En aquesta obra van utilitzar unes titelles
Els protagonistes de la història són animals.
Van utilitzar una entonació adequada per al contar el conte.
Vocabulari adequat per als xiquets.

-Per què el mar es salat?:

Es una obra de teatre que van fer Eva, Kelly, Andrea i...
En aquesta obra van utilitzar de material: Kamishibai
Les imatges i el text estaven relacionades
Van emprar una bona entonació a l'obra
El que va faltar, la música d'ambient.

-El conde Lucanor:

En aquesta obra van participar Juan Diego i Pablo.
En quant al material, van utlitzar un Kamishibai (relacionant les imatges amb la història que es va contant a la vegada).
Vocabulari i entonació adequats per als xiquets.

-Ara sap el que es sent:

En aquesta obra van participar Tobias, Nerea, Lucía i Guillem.
Van fer una obra de teatre el qual una persona era el protagonista erque per a divertir-se volia fer mal a un gat que va veure al terrat.
L'objectiu de l'obra era fer entendre als xiquets que aquestes coses no s'han de fer.
Per últim, explicar que van emprar una bona entonació i un vocabulari adequat.

-El conill que es burlaba de tot:

En aquesta obra van participar Ana, Yonaida...
Van fer unes titelles els quals eren animals com: el conill, l'esquirol o el cèrvol)
L'objectiu d'aquesta historia es el significat del'amistat
Per últim, van emprar una bona entonació i un vocabulari adequat per als xiquets.

-Els vents
En aquesta obra van participar Llorenç, Raul, Ariadna i Maria.
Van fer unes Kamishibai (relacionant les imatges amb la historória que anaven contant)
També van interactuar amb el públic fent preguntes.
Per últim, explicar que van emprar una bona entonació i un vocabulari adequat.

Classe a la biblioteca

Un dia vam fer una classe a la terrassa de la biblioteca Maria Moliner, un lloc on mai haviem donat classe, pero que per als alumnes era diferent.

Aquest dia el vam dedicar per a parlar dediferents àlbums il·lustrats, comentant les seues portades i contraportades si eran cridaneres per a l'alumnat.

I després, la segona part de la classe, la nostra mestra Pilar ens va manar com a tarea, buscar diferents autors (Quino, Paco Roca, Ana Miralles, Paula Bonet o Hugo Prat) dins de la biblioteca.

Personalment, com no estic acostumat a buscar llibres dins de la biblioteca, em va parèixer molt díficil trobar aquests autors.

Obra de teatre :"El futur"

L' obra  que hem representat, s'anomena "El futur" (Miriam Sada e Inés Orbegozo) 

La vam representar:
Jose Vicente(Sara)
Joan( Sandra)
Jesús (Joan)
Luís (professor)
Miguel i Jose Manuel (narradors)

Aquesta història al principi l'anavem a fer amb titelles, pero finalment la vam adaptar a una obra de teatre perque era més apropiat representar-la a clase.
D'aquesta forma li vam donar unpoc de comèdia a l'obra perque al públic l'agradara.

TASCA 2: "CONTES INFANTILS"

1. On van els globus que se'ls escapen als infants? 

Una vegada vist el vídeo, els globus van al fi de l'Univers.
Podem veure com els infants solten els globus i aquests van pujant al cel, i no paren de pujar. Però aquest motiu, no és altre que la imaginació dels infants

2. Trieu un conte online que us semble adequat per explicar-lo a classe i justifiqueu-ho.

He triat "El cuento de los 3 cerditos" perquè es un llibre on explica vlaors com l'esforç i la solidaritat.

L'esforç perquè sense esforç o per el camí fàcil les coses no es poden conseguir. L'exemple serien en les cases perquè els dos primers porcs no es van esforçar gens i el tercer porc va treballar més dur.

I la solidaritat perquè s'ajuden els uns amb els altres amb l'objectiu de fugir del llop.

3.Què li passa al petit globus vermell?

Ho cite de la pàgina directament.: https://dibuixamunconte.blogspot.com/

La imatge vermella i impactant del globus que s'infla ala bocad'un nen- sempre sobre un fons blanc i al costat de contorns esquemàtics de línea negra- es transforma en poma, la poma es torna papallona i la papallona esdevé flor, finalment, aquesta flor pren la forma d'un paraigua que aixopluga el mateix nen de l'inici de la història.

TASCA 1

1.    Què es pot aconseguir llegint?

Aprendre a entendre com es la vida des d'un altre món que en un futur ens pot preparar per a la vida reial.

2.    Com es pot practicar la bona lectura?

Triant un llibre que t'agrade, llegir-lo en un espai tranquil i gaudir d'una bona concentració.

3.    Com podem saber quin és el llibre adequat per a cada edat?
El primer de tot seria conèixer quin tipus de llibre l'agrada llegir al alumnat.
I després, el professor hauria de conèixer que llibres són els més adequats perque puga llegir-lo el alumnat.

4.    En què es diferencia i en què coincideix la literatura infantil, juvenil i d’adults?
La literatur infantil, juvenil i la d'adults es diferencien principalment per el seu destinatari. Es a dir, uns llibres serán per a xiquets i adolescents i els altres, per a gent més major.
Coincideixen en els mateixos temes, pero empren un lexic i vocabulari distint.

5.    Quina peculiaritat té el lector infantil?
La peculiaritat que tenen els més menuts es llegir llibres sobre fantasia

6.    Què els agrada més llegir als xiquets?
Els llibres de fantasia

7.    La literatura infantil ha de tenir com a finalitat educar i ensenyar els xiquets?
El més important es gaudir de la lectura i entendre que es el que ens está explicant la historia

8.    Quina és la característica més important de la literatura infantil? De què tracta l’autèntica literatura?
La llectura psicologica. Perque tracta sobre compendre la llectura i la manera que conta el llibre el propi autor, tenint en compte els seus sentiments

9.    S’ha d’evitar la violència i la sang en els contes de xiquets?
No, perque la violencia es factor molt important que es troba present a la nostra societat. Sí que es veritat que és una cosa roina pero sí que cal afrontar-la.

10.  Què entenem per animació lectora i quina és la manera més efectiva de posar-la en pràctica?
Entendre i gaudir del llibre que l'autor ens expossa  

11.   Com s’adquireix la competència literària?
Entendre i gaudir del llibre que l'autor ens expossa

12.   Quina diferència hi ha entre els contes de fades, els mitològics i les faules?
Contes de fades: Transmeten un missatge pero els protagonistes son essers fantástics 
Contes mitologics: Conten una historia que está relacionada amb la mitologia. I totes aquestes histories giren entorn a Deus o deeses.
Faules:Transmeten unmissatge pero els protagonistes son animals

13.  En què es diferencien les versions dels contes de Grimm de les de Perrault?
Als contes popular de Perrault són narracions per a xiquets, en els quals apareix un món fantásticde fades, ogres i persontatges malvats. Pero aquest contes tenen una lectura atenta i penetrant que descobreix en ells experiencieshumanes profundes que xonstitueixen una expressió certera de la lógica de la natura i, per tant, amb un gran poder formatiu.
Per altra banda als contes de Grimm van tindre el seu mèrit per saber donar a les narracions la senzillesa i saviesa natural de la tradició narrativa oral.
A més, els contes dels germans Grimm han estat recollits de narracions orals i formen una antologia de contes de fades, faules, farses rústiques i al·legories religioses. Contrastats amb la fantasiaextravagant dels contes de fades poètics de l'escla romàntica, les històries de la seva col·lecció estaven dirigides a comunicar el sentiment, la imaginació i les creences de la gent a través dels segles o reproduir les paraules i maneres dels contacontes .

14.  Quines preguntes ens ajuden a respondre els contes i com? Poseu exemples d’alguns contes.

               Al final els contes tenen una alguna finalitat que faja entendre al lector perque serveix la hstória que s'acaba de contar.
              Per exemple el conte "El patito feo" te l'objectiu de fer arribar als xiquets que tots som iguals i tenim que acceptar-nos tal i com sóm.

Aforismes Joan Fuster

-Afanyeu-vos a estimar. Els amors tardans ja no són amors: són manies
-Els unics plaers que no defrauden són els imprevstos
-La nostra pàtria és la nostra llengua
-Tots, si arribem a tenir raó, la tenim a mitges
-Ningú no s'ha d'enganyar: dir bon dia" ja és fer literatura
-Quan una revolució és impossible corre el risc de convertir-se en el contrari: en una reacció.

Temes de debat

-Política

Vam parlar de molts partits politics, perque d'açí a uns dies comencen les eleccions generals.
El PSOE es un partit d'esquerres, vam parlar també de les seues propostes.
També de les idees del partit VOX, i les seues idees molt radicals.
Per últim, comentar que no m'agrada gens la política. Mai m'ha interessat perque pense que tots els partits volen alcançar el poder sense importar-ne res els ciutadans

-Drogues

Les drogues es un tema molt important a la nostra societat perque cada vegada els joves a dia d'avui comencen més pronte a consumir, ja siga pel seu cercle d'amics o quan van de festa a les discoteques.

-Eutanasia

Es un tema també molt important perque a Espanya es il·legal, es a dir, no podem morir a petició. I es més, si damunt t'ajuden, l'laltra persona es complice.
Per altra banda, a païssos com Canada sí que es legal.

-Abort

Aquest tema es molt complicat perque hi ha diverses opinions a la nostra societat.
Uns pensen que una persona no pot abortar perque el xiquet que vé en camí no te la culpa del que ha passat, ja siga per una violació o per altra circunstancia
Per altre costat, hi ha persones que pensen que una persona té tot el dret del món a abortar. Perque el que té que prendre la decisió es la mateixa persona.

Per a mi es un tema molt delicat, ja que pense que aquesta situació no es tindria que portar a la política.

Tertúlia literària

-La cinquena planta

En aquest llibre, el protagonista es un senyor que es troba a un hospital i pateix una malaltia molt estranya.
Un dels temes que podem trobar en aquest llibre escom tracta l'home de superar aquesta malatia.

-Dones

En aquest llibre, les protagonistes son diverses dones que parlen de les seus vides.

-Gegants de gel

En aquest llibre, tracta sobre diferents personatges que passen er una serie de problemes i fan un viatje amb el mateix destí: "Usuhaia.

-Cróniques de la veritat oculta

En aquest llibre, son diferents històries que parlen de diversos temes. Pero en totes elles es troba la imaginació i la fantasia.

-El petit princep
Es un llibre que va dirigit per a totes les persones i que tracta diversos temes i valors de la vida

-Les ratlles de la vida
Aquest llibre parla sobre histories de diferents generacions d'una mateixa familia.

Valoracions Rondalles

Valoracions de les Rondalles

Dimoni fumador

Aquesta rondalla va ser una bona representació perquè va destacar la posta en escena, el desenolupament de l'obra i també el missatge que volia transmitir la rondalla.
Van utilitzar un narrador
Van emprar un vocabulari adequat i una bona entonació.
Amés van utilitzar una bona vestimenta per a la rondalla.

El drac del patriarca
Aquesta rondalla va ser una bona representació perquè anaven contant la història i a la vegada la relacionaven amb les imatges del projector.
Van emprar un vocabulari adequat i una bona entonació


Els amants de Terol

Aquesta rondalla va gaudir un gran éxit perquè va ser una molt bona representació perquè van destacar la posta en escena, la vestimenta que utilitzaven els personatges i a més, la bona interpretació.
El públic es va riure molt amb aquesta obra en molts moments.
Van utilitzar un vocabulari adequat i una bona entonació.
Per a mi, va ser la millor rondalla.

El jugador de Petre
Aquesta rondalla que es va representar va fer molta gràcia al públic, i també va gaudir d'aquesta actuació.
Van començar amb una posta en escena
Van utilitzar un vocabulari adequat i una bona entonació.

El barranc de l'encantada
Aquesta obra es va representar en forma de lectura. Van necessitar el projector amb ajuda d'unes imatges que tenien relació amb la història.
Van utilitzar un vocabulari adequat i una bona entonació.

Perseu i el Kraken
Aquesta rodalla va tindre dos parts perquè al principi Perseu contava la seua història, però despres amb ajuda del públic es va fer una part práctica.
Va utilitzar una bona entonció i un vocabolari adequat.
Per a mi, no em va agradar la rondalla perquè va ser massa extensa.

Un poble creat per abelles
Aquesta rondalla es va representar en forma de lectura i ens va ajudar també unes fotografies onhi havia un mapa per a continuar la història.
Es va emprar una bona entonació i un vocabulari adequat

ASSAGISTES

Manuel Sanchís Guarner

Era nebot del canonge i historiador Josep Sanchis Sivera. Fou doctor en Filosofia i Lletres i llicenciat en Dret. Durant la seua època d'estudiant fou membre d'Acció Cultural Valenciana. Treballà al Centro de Estudios Históricos amb els prestigiosos filòlegs espanyols Ramón Menéndez Pidal i Tomás Navarro Tomás. Abans d'acabar la carrera s'incorporà a l'equip d'enquestadors de l'Atlas Lingüístico de la Península Ibérica i recorregué els territoris de parla catalana de l'Estat espanyol per fer enquestes per a la part catalanoparlant d'aquest atles.

Sanchis Guarner va ser un dels participants en l'elaboració de les Normes de Castelló. Defensava que el valencià és una modalitat dialectal d'una llengua comuna compartida amb diferents variants a Catalunya i Balears, però mai subordinada o inferior a elles, idea que va exposar al llibre La llengua dels valencians, argumentant que ningú en el passat no havia discutit la unitat de la llengua al País Valencià.

Obres : Història del País Valencià (1965), la ciutat de Valencià (1971)

Josep Pla 



(Palafrugell, 1897 - Mas Pla de Llofriu, 1981). 

És l'escriptor català més llegit i més popular de totes les èpoques. Dedica la seva vida a la literatura i al periodisme. La seva obra completa, que ell mateix comença el 1956, es reprèn d'una manera definitiva el 1965. Abasta més de 45 volums, aproximadament unes vint mil pàgines de prosa. Com altres escriptors catalans, és un home de cultura francesa; els seus models literaris són Stendhal i Proust, tot i que la seva influència ideològica parteix de Leopardi, Voltaire i Montaigne. Des de molt jove, es planteja la literatura com a professió. Com a periodista, exerceix de corresponsal a França, Itàlia, Anglaterra, Alemanya i Rússia, des d'on escriu cròniques polítiques i culturals. Comparat amb el del Noucentisme, el seu estil representa, a partir de Coses vistes (1925), una novetat per la seva naturalitat i l'aportació que fa d'aproximar la literatura a un públic ampli. La seva obra s'ha convertit en una valuosa memòria, entre real i recreada, de mig segle de la societat, el paisatge i la vida catalans. Per qüestions de caire polític i ideològic, és l'escriptor que ha aixecat més controvèrsia, sobretot per la seva pretesa vinculació al bàndol feixista amb motiu de la guerra civil espanyola i, en conseqüència, per les reiterades negatives del jurat a concedir-li, a partir del 1969, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Obté quatre vegades el Premi Crítica Serra d'Or i, dos anys abans de la seva mort, la Generalitat de Catalunya li concedeix la Medalla d'Or. La seva obra es reedita constantment.



Joan Fuster

(Sueca, 1922-1992) 

És assagista, historiador, crític literari i poeta. Intel·lectual autodidacte amb projecció històrica, es compromet amb el seu país i el seu temps. De la seva obra, prolífica i variada de temes, en destaca, per la seva transcendència, l'assaig polític Nosaltres els valencians (1962), premi Lletra d'Or 1963, que és un revulsiu en la societat valenciana del moment. Estudia l'obra d'Ausiàs March, de sant Vicent Ferrer, de Salvador Espriu i de Josep Pla, entre altres. També basteix una teoria coherent i documentada de la història dels Països Catalans. És distingit, entre altres guardons, amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1975) i amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1983). A títol pòstum, el Consell de la Generalitat Valenciana li concedeix l'Alta Distinció al Mèrit Cultural.

Va ser president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (1987-1991).


Joan Francesc Mira

Joan Francesc Mira i Casterà (València, 1939) és escriptor (assagista i narrador), antropòleg i professor de grec. Aquests tres oficis, i el de traductor que també practica, conformen la manera de mirar el món d’aquest intel·lectual. Més enllà dels treballs d’antropologia pròpiament dits, la seua obra assagística i narrativa estan filtrades per un coneixement profund de la societat, així com de la literatura occidental des de Grècia fins a l’actualitat. Sobre aquest bagatge, l’escriptor valencià ha bastit una obra que ha merescut el reconeixement del públic i de la crítica i nombroses premis i distincions, com el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes de 2004.

Obres: El bou de foc; El desig dels dies (1981)

Josep Vicent Marques(1943-2008)
Va fundar el grup Germania Socialista i fou pioner a les nostres terres de molts dels interrogants, inquietuds i preocupacions encara imprescindibles: l'ecologisme, l'estudi de les noves masculinitats o la reflexió sobre la identitat dels valencians. 

Obres: País perplex (1974)

Ferran Suay

Ferran Suay (València, 1959) és Doctor en Psicologia per la Universitat de València, on exerceix com a professor de Psicobiologia. És el president d'ELEN (Equality Language European Network), membre de la Junta Directiva d'Acció Cultural del País Valencià, president de Tallers per la Llengua i forma part del Consell Consultiu de Plataforma per la llengua al País Valencià. També és col·laborador de La Veu, diari digital del País Valencià. i de Vilaweb. El 2010, participà a Mallorca, en la quarta edició de les Jornades de Normalizació Lingüística.

El meu llibre favorit i "ressenya"

La catedral

El primer de tot, dir que es un llibre que me'l vaig llegir a segon de l'ESO i m'enrecorde que me'l vaig llegir més d'una vegada perque em va agradar moltíssim.

Es un llibre que va escriure Cesar Mallorquí a l'any 1999.

El llibre conta una història deTelamo Yañez, un xiquet que es acceptat en la logia de la franmasoneria i que part a Kerloch junt amb tres cabellers templaris per a treballar en la catedral que s'está construint en eixe lloc.

Pero no es tarda en saber que les coses es posen molt negres i comencen a desencadenar una serie de misteris i perills als que es van a enfrontar.

Ressenya:

Amb aquest llibre puc pensar que a vida és una aventura i tenim que aprendre a viure-la, seguir els nostres impulsos i si volem fer una cosa, la fem. No tenim que pensar que ens va eixir malament, perquè si pensem així no fariem res, no? Primer el fas, i si després no ix bé, això que has aprés. Perque es això, els errors et donen experiència, i sempre estem aprenent.
Jo crec que val la pena córrer el risc i viure la vidaamb aquesta intensitat. Tot el món té por d'alguna cosa. Però vida sols tenim una.

Així que aprofitem-la!!!!

Diferencies entre el llibre il·lustrat, àlbum il·lustrat, còmic, novel·la gràfica

El llibre il·lustrat

Són llibres on el text s'acompanya d'unes il·lustracions  que reflexen imatges de la història que s'está narrant. Tanmmateix, aquestes ilustracions no son imprescindibles. Es a dir, que el llibre podría llegir-se igualment si no tinguera imatges y aquestes tenen una funció estética.

Els llibres il·lustrats són típics de la literatura infantil.

Àlbum il·lustrat

Són relats que integren text i il·lustració, amb una fort preponderancia gráfica. Aquest tipus de llibres sonde llectura visual, es a dir, necessiten que el llector faja una interpretació narrativa més alla de les paraules. Per tant, la història va relacionada amb la il·lustració.

Còmic

Relat o explicat mitjançant vinyetes o requadres que contenen il·lustracions y en el qual totes les vinyetes poden contindre un text més o menys breu.

Novel·la gràfica

Es un nou tipus d'historieta dirigida a un públic madur, que poseeix un format de llibre, que pertany generalment a un únic autor, aconta una història prolongada y poseeix una elevada aspiració literaria 

Per què vaig llegir gegants de gel?

Vaig decidirm-me a llegir aquest llibre perque hem va cridar molt l'atenció el seu títol. A més a més, vaig llegir el resum del llibre i em va agradar moltíssim.

També volia comentar, que vaig llegir els dos primers capítols del llibre. 

En el primer capitol una persona volia fugir dels seus problemes familiars.

En el segon, un xiquet que es cridaba Ethan estaba obsesionat perquè parlaba amb una xiqueta per les xarxes socials. I aquesta xiqueta deia que anava a quedar amb ell. Pero eixe moment mai anaba arribar. 

En resum, pel que entenia del llibre, totes aquestes persones que gaudixen algun problema van agafar un avió amb destinació d'Usuhaia. I en eixa ciutat, van anar tots a un bar i van parlar dels seus problemes.

Rondalla: el misteri del pont de la mansió

EL MISTERI DEL PONT DE LA MANSIÓ

 Feia més de 2 mesos que al poble no es veia llum solar. Com si fóra una maledicció al poble no eixia el sol provocant una nit eterna i cada vegada més freda.

No era un poble gran, hi havia pocs habitants però tots tenien els seus aliments, els seus animals i, malgrat la pobresa, eren llars feliços, excepte la mansió. La mansió estava a l’altra banda del riu, es podia accedir creuant un pont gegant de fusta però mai anaven allí. Era una zona molt plena d'arbustos i matolls que feia que qui els travessa es perdera. No n’hi havia cap animal, cap persona, cap senyal de vida. Era una mansió super vella, feta en fusta sense pintura i amb les finestres sempre tancades, ningú del poble havia vist mai eixir alguna ànima d’aquella mansió, ni siquiera una mísera senyal de vida com llum per la finestra o fum per la xemeneia

En un moment d’eixa eterna nit, l’únic gos que n’hi havia al poble va sentir amb la seua avançada oïda un soroll que només ell era capaç de sentir-ho, de segur que era un conill o un ratolí, i com el gos estava famolenc va saltar la tanca i va començar a córrer cap on venia el soroll, directament de la mansió… El gos va baixar al riu, el va creuar nedant i va tornar a pujar però aquesta vegada al costat de la mansió. El poble sencer va escoltar els seus lladrucs demanant auxili. La seua ama, que el va reconèixer immediatament eixí de sa casa i va anar corrent fins al pont a on de cop es van deixar de sentir els lladrucs. La xiqueta mai havia estat tan a prop de la mansió, sempre li havia fet por. Va tomar aire i va començar a creuar el pont. Quan arribà a la meitat la xiqueta no va poder contenir les ganes i va explotar a riure en mig del pont.

 - Auxili! No puc parar de riure! Hahahahaha!!

 Els seus pares, preocupats, que no sabien que estava passant van anar cap ella i la van agafar per tornar-la al costat del poble. A punt d’arribar a terra els dos pares es van mirar als ulls i a la vegada van començar a plorar de la risa. Amb tota la família tirada a terra cridant a riallades van eixir els veïns de les seues cases i es van apropar fins a ells. La xiqueta va poder alçar-se i va explicar malament que el seu gos estava a l’altra banda del pont i que a l'intentar creuar-lo els va entrar un atac de risa.

Ningú la va poder creure i un per un van començar a creuar el pont per intentar tornar al gos i un per un van anar caient de risa en mig del pont. No poden eixir, es quedaven en mig del pont amb un atac de risa que no podien quasi moure. Ho havien intentat tots menys un xiquet, l’únic que no comprenia perquè tots estaven morint-se de la risa. Aleshores el xiquet va pensar que el pont estava maleït i va travessar pel riu. No li va passar res. Una vegada al costat de la mansió va veure al gos entrant per un forat, el va seguir. La mansió per dins estava totalment buida i fosca i feia molt de fred, no era una mansió agradable en la qual va estar molt de temps, aleshores el xiquet va agafar al gos i se’n va anar corrent de la mansió per la por que li donava.

Tenia tanta por que se’n va oblidar de travessar pel riu i va creuar pel pont. A l'arribar a la meitat va caure i va començar a riure com estava tot el poblat damunt i al costat del pont. El gos era l’únic ser viu damunt del pont que no sentia cap problema.

 Tots estaven a punt d’ofegar-se i la xiqueta va cridar al seu gos des del sòl per a intentar tocar-ho. El gos va apropar-se a ella que estava en ple ataque de risa i va començar a passar-li la llengua per la cara, pel coll i després per la panxa, fins que va terminar de riure.

El gos havia acabat amb l’atac de risa! Havia d'acabar amb el de tots, aleshores la xiqueta li va senyalar a tots els que estaven ofegant-se de la risa i el gos va començar a xuplar-los a tots.

Una vegada va tornar tot a la normalitat van decidir tornar tots a les seues cases i no tornar a creuar el pont que es va quedar amb el nom de pont maleït.

 L’únic que sabia que tot açò no era cap maledicció, era el gos. El gos havia anat al principi a la recerca d'aliments cap a la mansió i es va perdre. Una vegada el xiquet el va rescatar va poder menjar centenars i centenars de formigues que tenien tots els habitants al coll, panxa, braços...

Ara el gos no tornaria a passar més fam, sabia que podia anar al pont formiguer i menjar totes les formigues que vulga.

Valoracions dels booktrailers dels companys

Valoració dels Booktrailers

-La cinquena planta:

Creatividad: Han elegit bones imatges, cançons

Coherencia: Bona relació entre la música, les frases i les imatges empleades

Contingut: Frases per a introduir

-Dones

Creativitat: Han possat diverses coses com la portada del llibre, música, etc

Coherencia: Bona relació entre la música emprada, les imatges y les frases amb el video

Contingut: Han encontrat imatges d'algunes pelicules, una cançó

-Les cròniques (Maria i Elvira)

Creativitat: Agafen un video i expliquen el llibre triat

Coherencia: Conten la historia relacionada amb el llibre

Contingut: Un video

-Les ratlles de la vida

Creativitat: Junta imatges i les relaciona amb la música

Coherencia: Va explicant por a poc amb frases dins del video per a que se entinga millor

Contingut: Ha ficat un vídeo, amb imatges, una cançó hi ha ficat frases


-El petit príncep

Creativitat: Es un vídeo que va contant la història poc a poc amb fragments o escenes d'altres pelicules

Coherencia: Explica el video relacionant videos de Disney

Contingut: Han relacionat diferents pelicules

BOOKTRAILER

El meu booktrailer s'anomena "Gegants de Gel"

SYMBALOO